top of page

també tenim la sang salada

2021

a les mans la nuesa de l’etern,
del que hi era desde l’inici.
als ulls els pous d’aigua salda
la pell s’eriça i, com l’onada, trenca contra el dolor causat per l’humà, que com les roques, pateix

el desgast a velocitat lenta.
la sorra imprimeix el registre
del record i del maltracte, retornant-nos allò que vam llençar al mar.

- la bèstia als nostres ulls -
- el bressol de la memòria humana -

les pestanyes enganxades amb sal cristal·litzada i el murmuri indescriptible i profund a les orelles;

la creença que l’espai humit i en respir ens pertany
massacrant futurs i eixugant-nos les mans.

vincular hostilitat i el mar ens fa reflexionar sobre com nosaltres, els humans, hem acabat convertint un espai de vida en una espai de benefici econòmic a través de dinàmiques d'explotació i expol·li. no ens pertanyia ni ens pertany, però en explotar-lo i ferir-lo el mar ens respon amb hostilitat.

he volgut imaginar una resposta del mar, una història, una escopinada seva per reivindicar el seu dolor. una resposta a l’antropocentrisme endèmic i la creença de la disponibilitat del mar per a l’ús humà, una resposta que no és amable sinó que sorgeix de la ràbia i de la lluita per intentar sobreviure.

aquest projecte pretén parlar de la fragilitat humana, de la nostra existència insignificant vers la immensitat del mar. a través d’aquesta instal·lació dinàmica pretenc crear una narrativa no tan sols s’adapti a l’entorn sinó que generi una interacció directa amb el públic fent-lo sentir incòmode, prohibint-lo accedir a un espai que se’ns presenta disponible, qüestionant així els límits del que creiem que ens pertany.

bottom of page