Y de ti
¿Qué dirán si un día apareces muerta?
(Vers final del poema de Regina José Galindo)

Aquesta proposta pretén generar un espai de lectura que ens permeti connectar amb els relats de vida de les víctimes de feminicidi i de violència vicària des del 22/07/2021 fins a l'actualitat a Catalunya.

Cadascun d'aquests relats es troba dins d'un llibret de 4 pàgines i actualment hi ha 65 llibrets. La intencionalitat de la peça és promoure relats no re-victimizants de totes aquelles persones assassinades per violència de gènere, així com generar espai relacional i de lectura col·lectiu on ser llegits i compartits.

Aquest treball parteix d'una recerca i lectura del material que hi ha en una pàgina web (feminicidios.net) on hi ha les notícies dels diversos feminicidis i assassinats per violència vicària.

Partint de la lectura d'aquestes notícies, s'ha pretès (re)construir els relats de vida de totes les assassinades perquè, abans d'entendre-les com a víctimes, les entenguem com a persones: com a companyes de treball, com a filles, com a amigues. És per això que els llibrets se'ns presenten amb el nom de la persona, si es coneix, i és llavors quan es transcorre pel relat de la seva vida. És a la contraportada on trobem com van ser assassinades.

Aquests llibrets estan fets tots a mà, un a un. Tota la informació trobada en ells no és ficcionada sinó que apareix a través de fer una reinterpretació de les notícies publicades pels diferents canals o mitjans d'informació.

Cada llibret està fet amb un paper diferent, així, quan els toques, els tens entre les mans, entens que tots formen part d'un conjunt però també sents, a través del tacte, la seva individualitat i allò que els fa diferents els uns dels altres.

El títol el prenc i faig un joc amb l'últim vers del poema ¿Qué dirán de mí si un día aparezco muerta? de Regina José Galindo. Fa referència al fet que relats es generen postmortem i com molts d'ells es veuen esbiaixats per les diferents estructures d'opressió. En molts casos això genera relats falsos sobre les persones assassinades i, en molts casos, es veuen instrumentalitzades les seves morts. La revictimització és un procés molt problemàtic pel qual es veuen travessades totes aquelles persones les existències de les quals es troben

marcades per la violència cis-hetero-patriarcal.

Aquesta peça neix de pensar com es narren aquelles morts que podrien haver estat evitables, que són conseqüència del sistema patriarcal. Aquesta peça també pot obrir un debat sobre aquelles morts que fins es troben fora d'aquest relat. Alguns dels llibrets que conformen aquesta peça estan en blanc degut a la falta d'informació de la persona que va ser assassinada.

Cal considerar que el relat és parcial, que hi ha moltes persones mortes a causa de la violència patriarcal i que, en aquesta peça, em centro en aquelles del context de Catalunya i que formen part d'aquesta base de dades.

Aquesta peça va requerir una immersió en la foscor, en els relats escabrosos de mort i violència patriarcal. Rescatar el relat humà, de la vida, dins dels fets d'un assassinat va ser una tasca feixuga és per això que crec que és important destacar que em va fer vessar moltes llàgrimes i estar molt trista, enfadada, fastiguejada. Hi ha una mica de tot això en tots ells. Així i tot, hi ha un desig, un desig de reconeixement, de trencar amb el silenci. Al final és un desig de reconèixer i reivindicar la vida.