Rec Comtal

so_Rec_Comtal_19_01_2024 és una peça sonora que pretén reactivar el pas del Rec Comtal pel barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Tot el rastre que tenim del pas del Rec pel Born són els noms dels carrers, que han pres el nom de basses, oficis que utilitzaven la seva aigua o el propi nom del Rec. La peça a sobreposa el so que fa actualment l’únic tram del Rec que queda a l’aire lliure, que es troba a Montcada, amb com sona actualment l’espai per on passava. Amb la sobreposició de paisatges sonors creem la ficció de connectar amb un paisatge que fa més d’un segle que no existeix: quan l’aigua circulava a l’aire lliure per la ciutat recordant-nos que, malgrat que no l’escoltem, però no vol dir que no hi sigui.

els núvols que mouen molins és una poema audiovisual amb el que, a partir de fragments de text i de vídeos de l’únic tram del Rec Comtal que queda a l’aire lliure. Vol generar una aproximació a aquesta estructura hídrica que va significar l’ús de l’aigua d’un bé públic a un bé productiu a partir d’imatges enregistrades al present però que ens vagin generant un vaivé amb els diferents passats amb els que va conviure.

suplica licencia para obres és una acció que pretén reconnectar lxs veinxs que actualment viuen a l’espai per on passava el Rec Comtal amb les transformacions passades dels carrers i places del seu barri. L’acció parteix d’un seguit de cartes fetes pels diferents propietaris que posseïen els terrenys davant del Rec durant el s.XVIII. En aquestes cartes, ells demanen permisos d’obres per augmentar els pisos de la seva propietat, obrir balcons o construir cases, entre d’altres. Veiem sovint com apareix el Rec o la gestió de l’aigua d’aquelles propietats.

Aquestes cartes s’enviaran a les comunitats de veïnes de les actuals finques construint aquest pont entre els diversos passats i el present, demanant permisos d’obres per fer coses que les finques ja tenen, obrint una escletxa temporal que reconnecti amb les transformacions de l’espai que anomenen casa.