9 kilòmetres en 9 metres
2023
Aquest projecte pretén crear una reflexió poètica sobre el concepte de recorregut, més concretament a l’espai que hi havia entre on van afussellar la majoria de persones a Barcelona i la fosa comú on les deixàven.
Aquests recorreguts es van fer entre el 1939-1952 i actualment no hi queda cap senyal de tot això. A través d’un treball poètic de frottage entre els dos punts del territori pretenc crear una peça que parli de l’espai entre dos punts, un espai amb càrrega històrica molt potent però que actualment és un espai de pas.
vincular hostilitat i el mar ens fa reflexionar sobre com nosaltres, els humans, hem acabat convertint un espai de vida en una espai de benefici econòmic a través de dinàmiques d'explotació i expol·li. no ens pertanyia ni ens pertany, però en explotar-lo i ferir-lo el mar ens respon amb hostilitat.
he volgut imaginar una resposta del mar, una història, una escopinada seva per reivindicar el seu dolor. una resposta a l’antropocentrisme endèmic i la creença de la disponibilitat del mar per a l’ús humà, una resposta que no és amable sinó que sorgeix de la ràbia i de la lluita per intentar sobreviure.
aquest projecte pretén parlar de la fragilitat humana, de la nostra existència insignificant vers la immensitat del mar. a través d’aquesta instal·lació dinàmica pretenc crear una narrativa no tan sols s’adapti a l’entorn sinó que generi una interacció directa amb el públic fent-lo sentir incòmode, prohibint-lo accedir a un espai que se’ns presenta disponible, qüestionant així els límits del que creiem que ens pertany.
