... i ens ha quedat marcat a la pell
2022
Aquest projecte pretén construir una poètica a través d’una instal·lació artística. En aquesta es troben un seguit de trossos de pells, de làmines de fang amb diferents textures i formes que preténen generar una estètica de l’intimitat.
La instal·lació artística fa al·lusió a la multiplicitat de pells, de vides, que conté la nostra existència, de com l’órgan més gros de tot el nostre cos, la pell, és on sentim el pas del temps, on veiem més evidents les ferides i a través del que ens comuniquem amb el nostre interior. La pell dóna forma al cos i l’encapsula. A través de la disposició de les planxes es pretén crear els espais dins-fora per tal de jugar amb aquesta dualitat i construir-hi ponts fins trencar-la. El que ens deixa registre al cor també ens ho deixa a la pell.
... i ens ha quedat marcat a la pell estableix un diàleg entre els conceptes d’individualitat i conjunt. Parla d’indivudalitat a través de ser una instal·lació que es configura a través de molts elements on hi podem veure una repetitició. Els trossos de fang, els trossos de pell, fan referència a com cada experiència personal és diferent, a la diversitat de vides i existències. Aquesta unicitat fa que el registre que quedi impregnat sobre nosaltres sigui personal i que a través de cada pell es pugui llegir una història diferent. Parla de conjunt, d’unitat, configurant-se com una instal·lació cohesionada on, malgrat cada peça és diferent i única, forma part d’un grup, com l’individu forma part de la societat, com malgrat la diversitat de vides trobem moltes experiències compartides i que ens generen comunitat.
