2023
una ley puede establecer el olvido
Aquest projecte pretén generar una reflexió sobre el tipus de transició democràtica que es va dur a terme a Espanya.
Partint del discurs que va fer Arzallus al Congrés dels Diputats el dia que s’aprovava la Llei d’Amnistia del 1977, reflexiono sobre l’oblit i la desmemòria, sobre el que la terra amaga i sobre el relat històric de la història contemporània d’Espanya que jeu adormit.
Aquesta llei d’Amnistia del 1977 blinda la possibilita de jutjtar qualsevol de les persones que van participar dins del règim franquista cosa que impossibilita fer justícia
i reparació. Sense reconeixement hi ha silenci, i amb el silenci hi ha l’oblit.
De totes aquestes reflexions i referències em neix la idea de la paraula com un obstacle, com una pedra al camí que ens pot fer parar però tampoc ens força. La paraula com a advertència o recordatori, la paraula present. A través d’això decideixo agafar una frase del discurs d’Arzallus al Congrés del Diputats quan es va presentar la Llei d’Amnistia. Agafo la frase del discurs que il·lustra millor la idea que vull transmetre: l’oblit s’estableix a la nostra societat de manera permanent. Això, ens condemna a les genera- cions futures a viure d’esquenes al nostre passat, no establint ponts entre resistències del passat amb les del present, alienant-nos de nosaltres, de la terra i de la història.
La condemna a la desmemoria va venir de la mà de l’aprovació de la Llei d’Amnistia.
Amb la desmemoria hi ha la permissivitat de discursos obertament feix- istes al Congrés dels Diputats.
Amb la desmemoria hi ha oblit i per tant la possibilitat de repetir les mateixes atrocitats.
Amb la desmemoria es desvirtua el passat, es desfà la mirada crítica tot fent que se’ns oblidi que el present és una arma de canvi.
La memòria és present i el futur pot ser nostre, sempre i quan establim un bon relat.
Aquesta peça va acompanyada d'un fanzine on es troba el fragment del discurs de l'Arzallus d'on he extret la frase.
